Lillianett Ramírez: “He convençut el meu marit perquè deixi la mineria”

La dona que va rebre la primera carta que va emergir de les entranyes de la mina de San José rebela com ha viscut els moments més intensos del llarg captiveri del seu marit.

Copiapó, Xile - Joan Figueras
Foto per Anna Moradell

“En el moment que em van dir que havien trobat els miners amb vida em vaig desmaiar. Quan vaig recuperar el coneixement el primer que vaig fer va ser donar gràcies a la Verge que havia instal·lat a la cantina de la mina”. Amb aquestes paraules Lillianett Ramírez descriu l’emotivitat de la llarga espera per l’alliberament dels 33 miners que va viure al Campamento Esperanza. Un altre dels instants més impactants per la dona de Mario Gómez va ser quan va saber que ella era la única dona que havia rebut una carta per part dels miners atrapats. Una carta que guarda com si fos el mineral més preuat de la mina.

Mario Gómez té 63 anys i és el miner amb més experiència dels 33 rescatats a la mina de Copiapó: des dels 12 anys que es dedica a aquesta sacrificada professió. Pare de quatre filles, està casat amb Lillianett Ramírez des de fa 30 anys. El “mocho” Gómez –tal i com l’anomenen- va ser qui va escriure la carta que anava enganxada al missatge on els miners anunciaven que estaven vius. “Primer van veure la carta, la nota en que deien que els 33 estaven bé va caure i ningú no se’n va adonar. No va ser fins més tard que un operari va trobar el missatge”, explica emocionada Lillianett.


L’esposa de Mario Gómez de 52 anys, visiblement cansada per tot el procés, no tant sols per la tensa espera a la mina al llarg dels últims 69 dies, sino també pel fet d’haver atès la premsa de diversos països, afirma que un cop hagin donat d’alta el seu marit es casaran per l’esglèsia ja que fins ara estàven casats pel civil i ho faran el pròxim 7 de novembre, dia de l’aniversari de Mario Gómez.


El miner més vell de la mina, i un dels que estava més delicat de salut- patia de silicosis i d’hipertenció arterial- i la primera dona que va rebre una carta d’un miner en la cèlebre mina de San José ja han acordat que després de més de cinc dècades de professió ha arribat el moment de posar-hi punt i final. Aquesta tràgica experiènca amb final feliç ha estat el detonant perquè aquesta parella hagi pres la decisió-abans de sortir de l’hospital- d’abondonar la mineria. Ja fa un temps que s’havien plantejat aquesta possibiliat, però les alternatives que tenien no complien les necessitats econòmiques per tirar endavant la família. A partir d’ara en Mario i la Lillianett gaudiran d’una vida plegats sense el patiment que suposa endinsar-se dins de la terra sense saber si tornara’n a retrobar-se.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada