Bolívia de la A a la Z

- Perdoneu però els diccionaris no porten fotos -


Altiplà. Una de les moltes caracteritzacions que se li atribueixen al país més ric en recursos naturals d’Amèrica del Sud són les altures altiplàniques que superen en molts punts del país els 4000 metres. No en va és l’estat més alt, aïllat i escarpat del continent. Aquí és on es concentra el 70% dels gairebé 10 milions de bolivians.

Banzer, Hugo Suárez. A través d’un cop militar dirigí el país repressivament del 1971 al 1978. L’any 1997 tornà al poder democràticament. Amb la inestimable ajuda del Fons Monetari Internacional (FMI) implementa mesures econòmiques neoliberals, estabilitza la moneda i privatitza la indústria.

Cambas i Collas. Els Cambas són la gent de les terres baixes (selva). Més acollidors, propers i oberts amb els forasters. Una mena d’andalusos bolivians. Els Collas són la població de les terres altes (altiplà), majoritàriament indígenes. Més esquerps i distants amb els nouvinguts. També diuen que són més treballadors. Una mena de catalans?

Diversitat. Les reserves i parcs nacionals conformen el 18% de Bolívia, que contenen infinitat d’espècies de fauna i flora. A l’altiplà hi ha des de flamencs i condors fins a llames i vicunyes. A la zona de El Chaco, a l’est del país, hi ha jaguars. A l’amazones hi ha una gran varietat de serps, lloros, insectes, peixos i monos, tortugues, caimans i dofins rosats. A la regió del Beni hi ha anacondes, ossos mandrosos, armadillos, nyandús etc. Bolivia també compta amb diverses espècies en perill d’extinció com els ossos formiguers gegants.

Evo Morales. Primer president indígena en els més de 180 anys d’història del país. Ex-cocaler, dirigeix Bolívia des del 2005 on hi va arribar amb promeses de canvi per la població indígena plasmades en una nova constitució. El 2009 va renovar mandat amb el 67% dels vots. Actualment passa pel seu moment més baix de popularitat degut al polèmic gasolinazo de finals d’any que amenaça de pujar els preus dels hidrocarburs una mitjana d’un 80%.

Fulla de Coca. La coca sempre ha format part de la cultura boliviana. Degustar les amargues fulles de coca combat la gana, la son, el fred, el dolor i el mal d’altura. Tot i la tradició ancestral que suposa l’acullico (ritual de mastegar la fulla de coca), no deixa de ser un tema controvertit. Des de 1988 la llei boliviana permet el cultiu de 12.000 hectàrees de coca per ús legal local, però els experts afirmen que és molt més el que es cultiva per tal d’avastir la droga preferida del primer món, la cocaïna. Són molts els experts que afirmen que Bolívia s’està colombianitzant pel que fa al negoci del narcotràfic.

Goni. Ex-president bolivià acusat juntament amb 16 membres del seu gabinet, de la mort de 67 persones durant les protestes per la privatització de la indústria del gas el 2003 a La Paz. Actualment resideix a Maryland (EUA). El govern nordamericà es nega a extradita’l.

Higuera, La. Indret que passarà a la història per ser on el 1967 l’exèrcit bolivià va matar el mític Che Guevara, el guerrer llatinoamericà de principis infranquejables i cor noble. Tot i ser de classe acomodada va anar teixint un camí, el seu propi camí, que l’ha portat a ser una de les icones revolucionàries del segle XX.

Indígena.  El 60% de la població boliviana reivindica el seu origen indígena que es reparteix entre aimares, quechues i guaranís com a ètnies principals. La llengua materna de molts pagesos és el quechua o aimara i molts d’ells encara utilitzen un calendari llunar tradicional.

Jesuites. Des de finals del segle XVII els jesuites van crear reduccions en les terres baixes orientals de Bolivia, van construir esglèsies, aixecàren granges i van instruir indígenes en la religió, agricultura, música i artesania com a compensació per la seva conversió al cristianisme i la seva mà d’obra.

Kampikipugui. No és cap animal ni nom indígena. És una mica la manera que tenen de funcionar els bolivians. Res és segur encara que t’ho assegurin. Tot és incert encara que et diguin el contrari. Aquí tenen una manera de fer i de parlar molt imprecisa, molt assertiva. Més aviat has d’intuïr i aventurar-te. En definitiva deixar-te portar amb totes les conseqüències.

La Paz. Capital boliviana d’1 milió i mig d’habitants. Caòtica, marejant i plena de moviment situada a 3.700 metres d’alçada. Pujades i baixades, paradetes i mercadets, la gran part de l’activitat diària es desenvolupa en la poblada i serpentinada part alta. Fan falta uns dies per aclimatar-se i gaudir d’aquesta capital sudamericana plena de vida, comerç i contrastos a dojo.

Mercat central. Centre neuràlgic de qualsevol ciutat o poble bolivià. Lloc idoni per menjar els millors i més barats àpats: des d’una bona sopa de gallina als plats més típics com el chairo, una sopa de xai amb chuño (patata deshidratada) i altres verdures. La cuina boliviana és gustosa i atipa molt. Dos dels ingredients omnipresents són la patata i l’arròs. La vedella, el pollastre i el peix (truita, a les zones altes, i el surubí a les zones baixes) són les principals fonts de proteínes. Per norma general els almuerzos es composen d’una sopa i un plat principal (plat molt complet de carn o peix més acompanyament) que no costen més d’1 euro i mig de mitjana.

No sap, no contesta. Peculiar actitud que adopten molts ciutadans de les zones altes de Bolívia a l’hora de contestar qualsevol qüestió, ja sigui en forma de somrís, gest o d’indiferència màxima.

Oruro. A 3.700 metres d’alçada aquesta ciutat situada al sudest del país es caracteritza per esta envoltada de riques muntanyes de minerals i per un esplèndid carnaval.

Pachamama. Al voltant del 95% de la població boliviana és catòlica. En les zones rurals els locals mesclen les creences inques i tradicionals amb el cristianisme, essent la deessa Pachamama, la Mare terra, el principal centre de les ofrenes, a qui agraeixen generalment la fertilitat de les terres i les bones collites.

Quechua. Família de llengües originària dels Andes que es parla a a sis països llatinoamericans: Colòmbia, Xile, Argentina, Perú, Equador i Bolívia, essent els tres últims on es troben la majoria de parlants. Es calcula que té entre 8 i 10 milions de parlants (quantitat molt semblant a la del català).

Rurrenabaque. Destí final del nostre indescriptible viatge en autobús per la pitjor carretera del món i lloc des d’on surten les expedicions a –diuen- l’espectacular Parc Nacional Madidi. A no sé que siguin uns fanàtics de la selva i l’aventura extrema i molt participativa, evitar el destí a tota costa. (Veure video: Viatge al fang. La interminable història d’un camí de Bolívia). Una alternativa és anar-hi amb avió des de La Paz. On vas a parar home, això ja és una altra cosa, de quina carta te’n desfàs!

Samaipata. Encantador indret de les terres baixes bolivianes al bellmig de la imponent naturalesa salvatge de la selva de Bolívia. És el lloc ideal per descansar després del periple altiplànic: clima fresc i agradable, aigua i naturalesa a raudals i gent amable i propera. És el destí vacacional preferit de la gent benestant del ric departament de Santa Cruz.

Titicaca. El llac navegable més alt i més gran del món. Situat a més de 3.800 metres d’alçada conté les illes del sol i de la lluna pertanyents a la cultura inca. La seva superfície de 8400 km2 es reparteix en la part boliviana i la peruana.

Uyuni. Aquesta ciutat turística, però autèntica, a tocar de la frontera amb Xile conté el salar més gran i espectacular del món. Dotze mil quilòmetres quadrats conformen aquest imponent desert de sal envoltat de llacunes surrealistes de colors vermell i verd, volcans de 5.000 metres i geisers de tots els colors que no deixen indiferent ni al més intrèpid dels viatgers.

Vicunya. Mamífer de la família dels camèlids (camell, llama, alpaca etc) que viu a les zones altiplàniques andines com el nord de Xile, part de Bolívia, el sud de Perú, els Andes d’Equador i el nord-est d’Argentina. Són els camèlids més petits, pesen entre 40 i 50 quilos i tenen una longitud de 80 centímetres. És la única espècie de camèlid que no ha pogut ser domesticada per l’home, encara que els indígenes aconsegueixen atrapar-les i esquilar-les una vegada a l’any ja que el preu de la seva llana és el més preuat de tots.

Wenceslao Moro. Company de viatge argentí que ens va acompanyar durant la magnífica travessía del riu Mamoré i que esperem que es converteixi en el nostre llogater pels pròxims 4 mesos de vida a Buenos Aires.  Sociòleg, amant de la lectura, de la música en general (i de l’andina en particular) i de la bona vida. Moro anímate!!!

Xino-xano. El que hem fet durant tot el viatge bolivià. També en podríem dir “A poc a poc i bona lletra”. Un meset dóna per molt. I a part les vies de comunicació bolivianes no donàven per mes, l’internet anava a pas de tortuga, la gent es pren la vida amb molta calma. En definitiva no quedava més alternativa que anar xino-xano.

Yungas. En quechua, “vall càlida”. Formoses valls subtropicals caracteritzades per empinades vessants boscoses que descendeixen fins a zones de rius i quebrades. Formen una barrera natural entre l’altiplà i l’amazones. Acompanyen els Andes des de Colòmbia fins al noroest d’Argentina.

Zancudo. O altrament anomenat mosquit (dels cullons, amb perdó). Fantàstics companys de viatge, més fidels que els gossos però una mica més empipadors. A la selva, no hi ha repelent que valgui. Se’t cruspeixen viu. La mare que els va matricular!

joan