Amunt, amunt!!!


02:00 am, en algún lloc entre Medellín i Turbo, Colòmbia.
La nit s’està fent molt llarga. Viatjem un grup de sis amics (Mabel, Felipe, Carolin, Jaime, l’Anna i en Joan) en un bon autobús direcció al nord de Colòmbia per retrobar-nos amb el mar Carib a la frontera amb Panamà, per una carretera vibaradorament serpentinada sense pavimentar. L’experiència conté una dosi de desesperació que juntament amb la música caribenya a tot volum (que hem aconseguit silenciar) donen el resultat d’un magnífic insomni preciós.
Després de massa temps sense escriure em trobo entre el deure, la obligació i la necessitat imperiosa d’escriure unes ratlles per tal de guarir la mala consciència. Com que el viatge cada vegada s’està aproximant més a la seva fi i les ganes de viure’l xoquen frontalment amb les d’escriure’l, intentarem resumir la última part del viatge a través d’una miscelània en forma de balanç que us permeti formar part del que hem viscut.
Bolívia va formar part de nosaltres durant un mes. Uyuni va ser la nostra primera parada, després la tranquila Tupiza, la imponent Potosí, la rica i colurosa Santa Cruz, el trajecte mosquiter pel riu Mamoré, la selvàtica Rurrenabaque, la bonica Coroico, per arribar finalment a les alçades vertiginoses de La Paz, on hi vam passar tres dies acomiadant-nos d’aquest país tan extrem, inhòspit i sorprenent. D’allà vam fer una petita parada a Copacabana, per veure la turística Illa del Sol i finalment partírem cap al Perú.


Quatre dies és el que vam estar pel país del Machu Pichu, que no vam visitar perquè ja l’havíem conegut en un viatge anterior. Puno va ser la primera parada, visita curta per la ciutat i carretera i manta cap a Lima. Un cop allà quatre horetes d’espera i partida cap a Máncora, a l’extrem nord del país, gairebé a tocar a la frontera amb l’Equador.
Aquesta parada mereix un punt i a part. Després de l’aventura boliviana teníem la necessitat vita d’una mica de relax en un algún poblet de costa que ens pogués aportar l’elixir exacte de sol i platja per tal de carregar piles. Máncora va cobrir amb escreix les nostres expectatives. Turístic però amb gust, preus raonables i una de les millors platges per aprendre a fer surf van ser els ingredients perfectes per fer una de les millors i més curtes estades de tot el viatge llatinoamericà.
 El dissabte 12 de febrer, no sense problemes, arribàrem a un dels mercats artesanals més bonics de tota Amèrica Llatina, a la ciutat equatoriana d’Otavalo. A dues hores de Quito, el mercat d’Otavalo destaca per la seva varietat de joies, roba i artesania de tots colors i gustos que fan les delícies del visitant. La plaça del poble es converteix tots els dies de la semana en un guirigall de paradetes, preus, regateigs i dones vestides amb el vestit típic que fan d’aquest mercat una parada imprescindible pels amants de les bones compres anti-centres comercials.
Quito, la capital d’Equador amb el seu impressionant centre històric d’estil colonial ens va acollir durant tres dies abans d’endinsar-nos finalment en l’anhelada Colòmbia.

joan

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada