Ostres, les Torres!!!

Mare meva! Quin cap que tenim! Ara que ens voliem posar al dia amb el blog ens hem adonat que faltava una part important! Abans de l’Imperdible Perito Moreno vam visitar el magnífic, espectacular i caríssim Parc Nacional de les Torres del Paine (25 € entrada, només descompte per xilens, primera clavada). Per arribar-hi vam parar a l’encantador poble de Puerto Natales, on no dirieu mai on vam fer nit! Al Residencial Ritz! Quina experiència! (Del tot irrecomenable però molt barat).

Puerto Natales és una ciutat costera de 18.000 habitants des d’on es vehiculen totes les expedicions i viatges cap al Parc, la qual cosa implica que està preparadíssima pel turisme. Tot tipus d’hotels, hostals i residencials equipen la ciutat, a banda de tot un ventall de restaurants per a tots els gustos i pressupostos, que fan d’aquest indret el lloc ideal per iniciar l’excursió a les Torres del Paine.

Des de Puerto Natales al Parc hi han 112 km, unes dues hores en autobús (25€ anar i tornar, segona). Val a dir que el parc és xulíssim, molt i molt bonic, però tot és car com el foc. Si el vols visitar més o menys bé, necessites com a mínim quatre dies. Tercera clavada: l’allotjament dins el parc. Els refugis, on comparteixes habitació amb vuit persones i t’has de portar el teu propi sac de dormir, et costen 40 €/persona i nit! Nosaltres vam optar per l’opció acampada, fet que implica carregar amb unes motxiles pesadíssimes i passar un fred que et fan petar les dents a mitja nit! Unes bones esterilles, un bon sac i una bona companyia solventen el problema ;)

Tot i necessitar uns quatre dies per visitar el Parc, nosaltres ho vam fer en dos. Vam escollir fer l’excursió que et porta fins el Mirador Las Torres. Vam fer el primer tram des de la Laguna Amarga fins el Refugio Chileno amb les motxiles (dues hores d’intensa pujada). Al Refugio Chileno vam plantar la nostra “casa” on ens van cobrar 6 € /persona. El fet d’acampar et dóna dret a usar els banys i una dutxa, també et permet fer servir els "termos" d’aigua calenta que ens van salvar de fred i gana, ja que ens havien dit que podríem disposar de cuina, la qual cosa no es va confirmar. D’aquesta manera vam poder menjar sopes precuinades, puré depatates en sobre, etc. Vam sobreviure els dos dies a base de queviures que il·luminadament haviem comprat a Puerto Natales, d’altra banda s’hagués consumat la quarta clavada.

Així doncs després d’una nit freda ens esperàven dues hores més de pujada i 3 i mitja de baixada... però quan diem pujada és PUJADA!!! M’haurieu de veure (a mi, a l’Anna)... amb un pam i mig de llengua fora i sort d’en Joan que m’apretava el cul perquè sinó... Tot i l’esforç i els esbufecs per arribar a dalt de tot, des del mirador, elevant-se gairebé 2.000 metres sobre l’estepa patagònica, es poden veure -si es que el temps ho permet, no com a nosaltres- les espectaculars Torres del Paine. Tres pilars de granit que conjuntament amb un llac de color verd clar al peu de les Torres, embolcallen un paisatge únic del que diuen que és el millor parc nacional d’Amèrica del Sud.

Joan i Anna