Veient les estrelles des de la ciutat més alta del món

Bolívia: tantes olors, gustos i menjars diferents... un no es pot resistir de probar-ho tot i malgrat el meu estòmac està a proba de bombes... aquesta última-- ha esclatat sense control. A mitja nit em desperto a l’habitació que acababem de llogar al centre de Potosí (la ciutat més alta del món) on hi haviem arribat feia poques hores per un camí de cabres procedents de Tupiza. Em desperto amb un sobresalt, suada i pàlida. Què passa? Només fan falta pocs segons per adonar-me què o qui m’ha despertat... els meus budells es regiren, el meu estòmac es queixa, i em provoquen un dolor que em fan veure les estrelles. Tot seguit em trobeu sentada al vàter, semblo una font, rajant per dalt i per baix incontroladament. Tot aquest escenari es prolonga fins les sis del matí quan en Joan desesperat i sense saber què més fer em diu: anem al metge, JA! Un taxi ens espera a fora. Mig tambelajant però amb el recolzament d’en Joan hi arribem, estic molt marejada.

La consulta del metge sembla més aviat la d’un veterinari. El preu: 10 bolivians la consulta, 1 €, això fa por. Em fa quatre preguntes i em pren la pressió: 80/50 què esperaveu? la font ja està seca. Em diu que estic molt pàlida i el cor està accelerat (haver perdut més d’un litre i estar a més de 4000 m. d’altura no ajuda). Em palpa la panxa i troba el punt exacte de l’infecció (quin mal!), és a una part de l’intestí prim. Ja té diagnòstic: la malaltia del viatjer. Alguna cosa que he menjat i m’ha provocat una infecció per no estar acostumada a aquests gèrmens. La cura? El suero oral que m’havia anat a comprar en Joan unes hores abans no em feia efecte. Al cap de dos minuts de pèndreme’l ja tornava a estar fora. Així doncs el metge decideix que m’han d’injectar suero i altres medicaments amb els quals “enseguidita te vas a curar”. Sap greu, però la desconfiança en certs procediments en aquest país hi són i no vam poder-nos estar de preguntar-li un parell de vegades si la via era nova i estèril. Per sort ho era, nosaltres més tranquils, però ell una mica ofès amb la pregunta.

Passem de la consulta del “veterinari” a la sala de tractament que semblava un hospital de campanya de la Segona Guerra Mundial. Per sort, estava buit. En Joan va haver de tornar anar a comprar a correcuita a la fàrmacia tot el que m’havien d’administar, inclús el suero i l’equip. Allà va aparèixer una infermera molt amable, la Carmen, i em va col·locar la palometa (tipus de via intravenosa més petita i per procediments de poca durada) amb el suero. Amb els medicaments el cel es va obrir, el dolor va començar a cedir i vaig poder dormir una horeta! Vam estar allà entre dos i tres hores i quan es va acabar el suero vam marxar.

En comptes de visitar la ciutat colonial de Potosí tal i com haviem planejat el dia anterior vam passar-nos tot el dia a l’habitació... fent repòs. Sortosament, jo tenia el millor infermer del món!

Anna

8 comentaris:

  1. Cariño!!! espero que estes recuperada por completo....yo contentisima con vuestro viaje jejeje, como nieta de Boliviana te imaginarás estas passeando por todo mi pasado y mi infancia, y espero que te esté gustando! Besosss

    ResponElimina
  2. Hola Anna:
    Com al blog no surt la data de publicació espero que estiguis totalment recuperada. Quina "odisea" el sistema sanitari per aquells paratges. Petons i contnua escrivint que jo continuaré llegint.

    ResponElimina
  3. Débora!!!que bé que ens segueixis! Cullons nena
    ! tens familia a tot arreu!!! que bé!! Nosaltres ara estem a Santa Cruz! Quina caloreta!!!
    T'enviem una abraçada boliviana!!

    ResponElimina
  4. Albertus!!! Ja veus quina odissea!! jo pensant en Bellvitge tota l'estona... jajajaja
    Ara ja estic totalment recuperada i tornant a fer camí!! Una abraçada molt gran!!!

    ResponElimina
  5. Anna!!! Recien vi lo de tu "enfermedad del viajero". Bienvendia jaja. Me pasó lo mismo cuando estuve por allá.
    Peeero por lo que veo ya estás recuperada locaja! Te mando un besazo enorme y toda la energía para seguir descubriendo aquellos mundos increíbles.
    Un abrazooo y te segiré leyendo!

    ResponElimina
  6. Mercadé!!!!!
    anda que....en Bolivia y con cagarrinas XD
    Espero que estés totalmente recuperada.
    Por lo que veo el viaje está yendo genial y estais disfrutando la aventura. Seguid así!
    Un abrazo...en complot! XD

    ResponElimina
  7. Ada!!! Que bueno saber de ti!! Me alegra muuuucho que nos sigas!! Si, Si, ya sabes lo mal que se pasa pues... pero bueno ya superado!!
    ¿Por que mundos estas tu ahora???
    Un abrazo enormeeeeeeeee!! Y espero volver a viajar alguna vez contigo!! ;)

    ResponElimina
  8. Mirinda!!! Com va tot per allà?? Saps què?? Encara no he vist les "pampaaaaaassssss" de l'Argentina! Tot arribarà!!! Sí, sí, disfrutant tot el que es pot!! Molts petonets!!!

    ResponElimina