Els espanyols van fundar Potosí el 1545 arran del descobriment de plata a la mina de Cerro Rico a 5200 metres d'altura. Gràcies a la plata, a finals del segle XVIII, Potosí es convertí en la ciutat més gran, rica i pròspera de tota Amèrica Llatina. Milions d'indígenes i esclaus portats d'Àfrica van ser reclutats per explotar les mines en unes condicions infrahumanes que provocàren milions de morts.
En ple segle XXI les condicions d'aquests treballadors no han millorat gaire. Treballen fins a dotze hores per un sou màxim de 10 € al dia, amb una esperança de vida que no supera els 55 anys. Com ells mateixos ens expliquen, les seves alternatives laborals per guanyar un sou mínimament decent són gairabé nul·les.
Nosaltres hem tingut la oportunitat de conèixer-ho de primera mà i us volem fer arribar part de la nostra experiència.
Q trabajo tan dificil................ muy buen video muchachos
ResponEliminaLes dejo este videa de calle 13 q es muy acorde al tema
http://www.youtube.com/watch?v=IMiPSf2QNZ8&feature=player_embedded#
Mabel
Buenisimo el reportaje.. Nos recuerda mucho el todo: el olor asfixiante, el calor y el frio, el polvo, el ruido y sobretodos el trabajo tan duro de estos hombres!!! Seguis con el buen trabajo chicos!!
ResponEliminaValents! Jo no m'hi fico allà ni boig.
ResponEliminaBona feina, periodisme gonzo.
T
Gracias Mabel. Cuando podamos veremos el video de calle 13. Tenemos muchas ganas de verte.
ResponEliminaGracie mile italiani, me alegro que os gustara...que buenos actores son!!!
T, no sé qui ets, però si que fa falta una bona dosi de valentia, jo(joan) he de dir que estava una mica cagat.jejeje
merci a tots!
joan i anna
Que buen reportaje y que esperiencia amigo !!! Me encanta ! Seguis asì tio !! Mi aventura siguente es el Mount Elbrus en Kaukas/Russia !
ResponEliminaun abrazo ! flori
Flori!!!
ResponEliminaque bueno Rússia...tú tampoco paras quieto.
un abrazo muy fuerte amigo
joan
Annitaaaaaaaaaaaaaaaaaaaa oleeee me alegro moltíssim de saber de vosaltres i que ho estigueu disfrutant tant.He estat xafardejant i quina enveja hem feu la veritat.... veig que ho esteu disfrutan a tope i el reportatge de la mina sense paraules es únic.Una abraçada molt i molt gran des-de Girona i fins aviat!!!
ResponEliminaAlbert Planas
Bon treball, un gran document!
ResponEliminaPlanas! Que bé saber de tu!! M'alegro que t'agradés el video!! Ja t'he perdut la pista, quan torni ja ens posarem al dia! Una abraçada moooolt gran des de Colombia!!
ResponEliminaMatilde!!!
ResponEliminaCrec creure que ets la mare del Miquel no? Moltes gràcies per "perdre" una mica de temps amb les nostres aventures. Espero que estigueu molt bé.
records pels 3
Un reportatge magnífic. Perdona que no contestés abans, el vaig veure en quant em vas enviar el missatge pero tinc memoria de peix, jeje.
ResponEliminaSalutacions i petons
Quina passada parella! Ens ha agradat molt el video, molt bona l'edició, les imatges... Només veient el video tens una sensació de claustrofòbia brutal.
ResponEliminaJordi Jacas Biendicho i annalisa
Moltes gràcies morettis!! Ens ha fet molta il·lusió el vostre comentari! La veritat és que no les tenia totes abans d'entrar a la mina pq no t'asseguraven cap mena de seguretat i entraves totalment sota la teva responsabilitat. Però al final l'experiència va ser molt gratificant.
ResponEliminaUna abraçada a tots dos des de Colòmbia!!
Albertus m'encanta saber que ens vas seguint i més amb aquests comentaris que ens poses! Això ens fa tirar endavant... encara que ara ens hem quedat bastant atrassats, però prometem posar-nos al dia aviat!!
ResponEliminaUna abraçada!!!
Dropooooooooos! que encara no heu sortit de la mina o què?!
ResponEliminaA veure si actualitzem el blog de tant en tant!
Volem novetats!!!
Felicitats pel vídeo companys futboleros, una mina pel nostre coneixement.
ResponElimina