Video-documental: Les entranyes de la mina de Potosí

Els espanyols van fundar Potosí el 1545 arran del descobriment de plata a la mina de Cerro Rico a 5200 metres d'altura. Gràcies a la plata, a finals del segle XVIII, Potosí es convertí en la ciutat més gran, rica i pròspera de tota Amèrica Llatina. Milions d'indígenes i esclaus portats d'Àfrica van ser reclutats per explotar les mines en unes condicions infrahumanes que provocàren milions de morts.

En ple segle XXI les condicions d'aquests treballadors no han millorat gaire. Treballen fins a dotze hores per un sou màxim de 10 € al dia, amb una esperança de vida que no supera els 55 anys. Com ells mateixos ens expliquen, les seves alternatives laborals per guanyar un sou mínimament decent són gairabé nul·les.

Nosaltres hem tingut la oportunitat de conèixer-ho de primera mà i us volem fer arribar part de la nostra experiència.

16 comentaris:

  1. Q trabajo tan dificil................ muy buen video muchachos
    Les dejo este videa de calle 13 q es muy acorde al tema

    http://www.youtube.com/watch?v=IMiPSf2QNZ8&feature=player_embedded#

    Mabel

    ResponElimina
  2. Buenisimo el reportaje.. Nos recuerda mucho el todo: el olor asfixiante, el calor y el frio, el polvo, el ruido y sobretodos el trabajo tan duro de estos hombres!!! Seguis con el buen trabajo chicos!!

    ResponElimina
  3. Valents! Jo no m'hi fico allà ni boig.
    Bona feina, periodisme gonzo.
    T

    ResponElimina
  4. Gracias Mabel. Cuando podamos veremos el video de calle 13. Tenemos muchas ganas de verte.
    Gracie mile italiani, me alegro que os gustara...que buenos actores son!!!
    T, no sé qui ets, però si que fa falta una bona dosi de valentia, jo(joan) he de dir que estava una mica cagat.jejeje
    merci a tots!
    joan i anna

    ResponElimina
  5. Que buen reportaje y que esperiencia amigo !!! Me encanta ! Seguis asì tio !! Mi aventura siguente es el Mount Elbrus en Kaukas/Russia !

    un abrazo ! flori

    ResponElimina
  6. Flori!!!
    que bueno Rússia...tú tampoco paras quieto.
    un abrazo muy fuerte amigo
    joan

    ResponElimina
  7. Annitaaaaaaaaaaaaaaaaaaaa oleeee me alegro moltíssim de saber de vosaltres i que ho estigueu disfrutant tant.He estat xafardejant i quina enveja hem feu la veritat.... veig que ho esteu disfrutan a tope i el reportatge de la mina sense paraules es únic.Una abraçada molt i molt gran des-de Girona i fins aviat!!!
    Albert Planas

    ResponElimina
  8. Planas! Que bé saber de tu!! M'alegro que t'agradés el video!! Ja t'he perdut la pista, quan torni ja ens posarem al dia! Una abraçada moooolt gran des de Colombia!!

    ResponElimina
  9. Matilde!!!
    Crec creure que ets la mare del Miquel no? Moltes gràcies per "perdre" una mica de temps amb les nostres aventures. Espero que estigueu molt bé.
    records pels 3

    ResponElimina
  10. Un reportatge magnífic. Perdona que no contestés abans, el vaig veure en quant em vas enviar el missatge pero tinc memoria de peix, jeje.

    Salutacions i petons

    ResponElimina
  11. Quina passada parella! Ens ha agradat molt el video, molt bona l'edició, les imatges... Només veient el video tens una sensació de claustrofòbia brutal.

    Jordi Jacas Biendicho i annalisa

    ResponElimina
  12. Moltes gràcies morettis!! Ens ha fet molta il·lusió el vostre comentari! La veritat és que no les tenia totes abans d'entrar a la mina pq no t'asseguraven cap mena de seguretat i entraves totalment sota la teva responsabilitat. Però al final l'experiència va ser molt gratificant.
    Una abraçada a tots dos des de Colòmbia!!

    ResponElimina
  13. Albertus m'encanta saber que ens vas seguint i més amb aquests comentaris que ens poses! Això ens fa tirar endavant... encara que ara ens hem quedat bastant atrassats, però prometem posar-nos al dia aviat!!
    Una abraçada!!!

    ResponElimina
  14. Dropooooooooos! que encara no heu sortit de la mina o què?!

    A veure si actualitzem el blog de tant en tant!

    Volem novetats!!!

    ResponElimina
  15. Felicitats pel vídeo companys futboleros, una mina pel nostre coneixement.

    ResponElimina