Un cop ens vam acomiadar de les ballenes vam emprendre el rumb cap al punt de la terra més meridional possible: la carismàtica Ushuaia, a Tierra del Fuego (Argentina). Abans vam haver de fer escala a Río Gallegos ja que des d'allà només surten busos a Ushuaia a les 8,30h i 9h del matí. Massa tard, ens va tocar passar la resta del dia i la nit a aquesta ciutat, diriem... poc agraciada. Vam dormir a un càmping molt cuidat on vam parir el nostre primer asado genuïnament propi (sense ajuda d'argentins) i que per cert estava per llepar-s'hi els bigotis!La nit una mica freda...
Així doncs ens quedaven des de Rio Gallegos, 12 hores més en autobús, unes 12 hores realment peculiars, tenint en compte que en el viatge vam travessar la frontera xilena i argentina fins a quatre vegades en diferents transports (vaixell, autobús i si es vol en avió). El trajecte, tot i que és molt més bonic del que haviem vist fins ara, es fa pesat perquè has d’anar pujant i baixant de l’autobús per passar els respectius controls aduaners (passaport, equipatge, menjar) diverses vegades. Si almenys les pelis ajudessin...però quan et posen films per tennies estil Hasta que el cura nos separe (algú ha vista aquesta pel·lícula? Som viatgers, no retrassats...És que hi ha coses que realment clamen al cel...per on anàvem?) el viatge és fa més llarg. Per cert, tot i que el viatge fós pesat ens va permetre travessar un dels estrets més coneguts i mítics del planeta, l'Estret de Magallanes. El nom (Magallanes) impressiona i ens queda gran, però no vam deixar d'imaginar-nos, encara que només fos per uns moments, que d'alguna manera estàvem descobrint Amèrica....
En fi, tant bon punt vam haver arribat a Ushuaia, l´últim tram és realment espectacular (amb una carretera que va serpentejant les muntanyes i els llacs, espatarrant), ens vam dirigir amb tots els estris pesants a la recerca d’un lloc on passar la nit. Primer entrebanc, (sobretot si vas carregat), Ushuaia fa pujada, molta pujada! De fet recorda molt a Andorra: turístic, paradís fiscal, muntanyes, moltes botigues...però encara més empinat. Quan vam haver travessat (perque va ser una travessia) tres angostos carrers vam trobar el típic hostal per backpackers, molt de moviment, sorollós, moltes nacionalitats, moltes cuines del món. Tant sols els quedava una habitació doble, la qual cosa ens va semblar perfecte, després de 5 dies de viatge dormint al terra i en autobusos, de fet molt necessari.
Anna i Joan
Tom Cruise! que arte con las botellas! he pensat en la peli cocktail! (estem parlant de la foto de dalt!) jijijiji
ResponElimina