Tres litres d'aigua

El nostre Gran Viatge per Amèrica Llatina ha començat. Som en Joan i l’Anna, l’Anna i en Joan, dos periodistes intrèpids amb ganes de conèixer, viatjar i explorar aquest continent tant desigual en realitats com ric en ilusions. Per davant milers de quilòmetres que ens portaran per 7 països d’Amèrica Llatina, (Argentina, Xile, Bolivia, Perú, Ecuador, Colòmbia i Venezuela) si no hi ha canvis d’última hora. Diumenge 12 a les 12 del matí hem iniciat el Gran Viatge a Buenos Aires en direcció Puerto Madryn, 1074 km i 18 hores en autobús. Llegir, veure alguna película dolenta (The american), llegir una mica més (Nosotros decimos no, Eduardo Galeano) ens han ajudat a portar millor un viatge que a partir d’ara serà el nostre modus vivendi durant uns 3 mesos.

Els estris per cuinar aquest somni? Quatre maletes. A la primera hi portem roba, sabates, neceser amb articles bàsics (raspalls de dents, colònies, desodorants, Xampus etc). A l’altra gran maleta una tenda de campanya, dos sacs de dormir, una hamaca, un trípode (que pesa un culló i part de l’altre), una pilota de futvolei i dues jaquetes d’abrigar (les úniques que portem per anar al punt més meridional del planeta). A la tercera maleta hi portem menjar: formatge, embotit, aigua, una taula petita de fusta (per tallar l’embotit i que ens serveix de plat) i un ganivet amb dedicatòria, comprades ambdúes coses al mercat artesanal de Mataderos, BS AS. Per últim a la quarta maleta (i segurament la més important), una càmara de fotos (que també fa video, no qualsevol càmara, la joia de la corona, de fet ens la vam comprar especialment per aquest viatge...) que ens permetrà retratar, documentar i filmar tot allò que ens vingui de gust, sense ella ens costaria més trobar el sentit a aquest viatge, sobretot si tenim en compte la nostra filia per la imatge i el nostre anhel periodístic de mostrar. En la tercera maleta també hi portem un ordendor que ens permet a les 2.11 hores de la matinada en un indret entre Puerto Madryn i Rio Gallegos, a la Patagònia argentina i dins d’un autobús on tothom està dormint, escriure uns relats que esperem que entretinguin a qui s’atreveixi a encarar un diari de viatges de dos grans desconeguts. També hi portem una grabadora, un micròfon de Rac1, piles, una navalla suïssa (de l’amazones), llums i llanternes...alguna cosa ens devem deixar? Ah, si un puro cohiba (pels grans moments)...que estem segurs que en seran molts.

Ostres el títol!!! Ens n’oblidavem!!!! Tres litres d’aigua...

En aquests primers dies de viatge hem pogut veure i beure força aigua, i força animals dins i fora de l’aigua. La primera parada del viatge ha esat Puerto Madryn, un enclau portuari a la costa patagònica Argentina. Molt turístic, però de gent que està de pas, sobretot per veure la fauna que aflora als voltants: pingüins de Magallanes, balenes australs, lleons i elefants marins, guanacos, Nyandús etc. Doncs bé Puerto Madryn és el lloc de sortida d’aquestes excursions, amb tot d’agències de tot tipus que et porten als diferents llocs de la zona per poder veure totes aquestes espècies. Nosaltres vam llogar cotxe (60€/dia amb 400 km lliures) i vam anar cap a Punta Tombo, 180 quilòmetres al sud de Madryn, on hi ha la reserva més gran de pingüins del planeta, després de l’Antartida. Realment val molt la pena el viatge cap a Punta Tombo, tot i que el paisatge per arribar-hi és més que lleig (estepa i més estepa i moltes bosses de plàstic, molt brut, sobretot a l’alçada de Trelew), pots veure molts pingüins i de molt aprop (de fet passen pel teu davant, i tot i que no es poden tocar...nosaltres ho vam fer ssssssssshhhhhhhhh). Els pingüins son uns personatgets molt curiosos i bastant semblants als homes: gairebé sempre ben vestits (sempre d’esmòking), amb un caminar més que graciós (a lo Fraga però amb càmara ràpida). Són monògams tot i que no sempre fidels (com nosaltres). Quina gràcia tu...

La nit la vam passar a Puerto Piràmide, a la península Valdés. Vam repostar al Carrefour i passat Puerto Madryn, a uns 100 quilòmetres al nord, previ pagament de 15 euros per persona entres en una península on pots veure (de març a desembre) ballenes gairebé rossan-te els bigotis. Vam dormir en un càmping per quatre euros per persona, al cosat de la platja. Puerto Piràmide és el lloc perfecte per passar-hi un parell de dies amb una calma brutal. Té censats uns 500 habitants, és força turístic però molt bonic. Lo bó és que té allotjament per tots els gustos, colors i butxaques. Des del Hostel per Backpackers, a l’hotelet amb encant amb vistes al mar per 80 euros l’habitació, fins al càmping, que tot i que estàvem morts del viatge, va ser la nostra opció. Doncs bé, després d’arribar (abans de posar la tenda) i amb unes ganes de dutxar-nos i rentar-nos que ens moriem, ens diuen que a aquella hora (20 hores) no hi ha aigua per dutxar-se, que degut a la zona desèrtica on ens trobem hi ha talls d’aigua....”Lavaillo” del gato i tira milles.

Busquem on sopar, com es deia el lloc?Ostres no ens en recordem, però vam menjar unes cloïsses gratinades al parmesano, que tela eh, tela!!! A fer nonón que demà tocaven matines. L’endemà al matí tampoc ens vam poder dutxar (l’horari era de 17 a 20). No podiem més i vam anar allar on es renta la roba, ens vam despullar (l’Anna parcialment) i amb 3 litres d’aigua, és a dir un litre i mig per mullar-nos i un litre i mig més per esbandir-nos ens vam dutxar, en plena patagonia i més contents que uns jínjols. Una experiència ecològicament única!!!!Tant de rollo per això??? La pròxima vegada ja buscarem un títol millor. Perdoneu, però algú ho havia de dir.

Per cert abans d’agafar l’autobús i tornar el cotxe, vam passar una de les hores i mitja més intenses que hem passat mai. L’experiència de poder veure ballenes de tant a prop, tot i haver de pagar 180 pesos (36 €) per anar-hi amb una embarcació, va ser espatarrant. Justament aquesta època és quan les balenes emigren cap a l’Antàrtida i se suposa que és difícil veure-les. Nosaltres en vam poder veure a grapats, amb aletades incloses, al·lucinant, espectacular. Es pot ben dir que per moments vam estar rodejats per aquests mamífers enormes, amb algún lleó marí, i amb les pesades gavines que les acompanyaven durant tot el seu viatge per picar-les i obtenir greix i carn (si haguéssim tingut una escopeta...). De veritat i amb afecte, la millor experiència de totes. Un petonet!

Joan i Anna